Londres en tres dies: mercats, museus i una onada de calor

Hi ha viatges que es planifiquen al detall i d’altres que es viuen a cop d’impuls. Aquest va ser dels segons: tres dies de finals de juny per redescobrir Londres, amb la ciutat suant una onada de calor que la va enxampar, com sempre, desprevinguda.

Vam aterrar a Stansted un divendres cap a les vuit del matí, decidits a exprimir el dia des del primer minut. De l’aeroport al centre hi vam anar en tren: uns 50 € que couen tot just començar, però que et deixen al cor de la ciutat en un tres i no res. I tot just baixar, l’avís: Londres i la calor no s’avenen. Poques ciutats estan tan poc preparades per al sol —l’aire condicionat és aquí gairebé una llegenda urbana— i aquell primer dia va ser, de bon tros, el més sufocant. A partir d’aquí, va anar afluixant. Això sí, vam tenir sort amb el cel: miracle londinenc, no ens va caure ni una gota en tot el cap de setmana.

Divendres: la City, el British i el centre

La primera parada va ser la St Paul’s Cathedral, amb la seva cúpula presidint la City com fa segles. Després vam deixar les coses al nostre home exchange —el nostre campament base al sud-est de la ciutat— i vam sortir a per més.

La tarda va ser per al British Museum, que ens va enamorar… encara que la visita es va tallar abans d’hora: el van desallotjar per la calor. Sense perdre l’ànim, vam continuar caminant per Chinatown i el Soho, vam baixar fins als parcs que envolten el Buckingham Palace —St James’s Park en tot el seu esplendor verd— i vam rematar a Piccadilly Circus, entre pantalles, gentada i aquella energia de cruïlla.

Dissabte: Greenwich, bici i nit de teatre

El dissabte va arrencar al Greenwich Market, on vam esmorzar entre parades. Passejant per la zona vam topar gairebé per casualitat amb el National Maritime Museum, i va ser amor a primera vista: se’ns va escapar el temps entre maquetes de vaixells, mapes i històries de mar, i uns llibres de curiositats boníssims —el de les criatures de les profunditats ens va tenir atrapats—.

Per moure’ns vam tirar de les bicis elèctriques de Lime, i va resultar una de les millors idees del viatge. Amb els autobusos convertits en forns, pedalar a l’aire lliure va ser la manera perfecta de gaudir del paisatge; vam creuar racons preciosos, com el Tower Bridge, amb el Thames brillant sota el sol.

D’allà, directes a Borough Market: uns fish and chips de manual i un entrepà de porc rostit dels de repetir. Vam tornar a casa a recuperar forces i, de tornada al centre, vam caure en unes empanadetes bolivianes que ens van arrencar un somriure.

Amb la tarda caient, ens vam plantar a la zona del London Eye, les Houses of Parliament i el Big Ben. Tocava fer de turista sense complexos: fotos a les cabines vermelles, els autobusos de dos pisos de fons i una videotrucada a la família per presumir d’estampa. Després, passejant per un parc ple d’ànecs i esquirols, vam arribar al teatre a veure The Phantom of the Opera, una de les moltes recomanacions d’en Will i en Jaime, els nostres amics londinencs —amb parada tècnica a la botiga d’M&M’s per endur-nos unes tasses de record—. L’obra ens va encantar. Hi vam anar amb els deures fets i, tot i que teníem por que l’anglès fos una barrera, ens equivocàvem: la història i les lletres de les cançons se segueixen de meravella. Un espectacle magníficament muntat, amb un repartiment espectacular sobre l’escenari. Vam tancar la nit amb unes cerveses i un sopar en un vietnamita.

Diumenge: mercats, museus i una pinta de comiat

El diumenge el vam obrir amb el Columbia Road Flower Market, una explosió de color i aroma. Vam continuar fins a Old Spitalfields Market, on ens vam perdre entre parades de llibres de segona mà i fins i tot un piano per a qui s’animés a tocar; allà mateix vam menjar una hamburguesa de food truck.

La tarda va ser de museus: primer el Natural History Museum i després la National Gallery. Per sopar vam anar a Maki & Ramen, una recomanació del nostre amic Michael que no va fallar. I per acomiadar-nos, el més britànic possible: una pinta en un pub abans de posar rumb a casa.

El que ens enduem

• Gairebé tots els grans museus són gratuïts. El British, el National Maritime, el Natural History, la National Gallery… entrada lliure; només et conviden, amb molta elegància, a deixar una donació voluntària. Tot un luxe.
• Les bicis de Lime van ser un encert. Vam començar amb un paquet petit de 60 minuts i se’ns va quedar curt de seguida; el de 200 minuts va sortir molt més a compte i ens va donar llibertat per anar al nostre aire.
• El transport públic es paga amb targeta, i és comodíssim. Puges al metro, autobús o tren i acostes la targeta contactless (o el mòbil) al lector —en entrar i, al metro i el tren, també en sortir—. Nosaltres vam tirar de la targeta Revolut i va ser perfecte: el sistema calcula la tarifa i aplica un límit diari, sense bitllets ni complicacions.
• Amb Revolut ens vam oblidar del canvi de divisa i de l’efectiu. Vam pagar amb la targeta a tot arreu i, per portar el compte de la despesa, en vam tenir prou amb una regla mental: en euros, tot surt més o menys un 15% per sobre del que marca el preu en lliures. Ni cues per canviar diners, ni efectiu a sobre, ni ensurts a l’extracte.
• Londres no està feta per a la calor. Sense aire condicionat gairebé enlloc, més val matinar, buscar ombra i parcs, i deixar els autobusos per a les hores més suaus.
• El tren des de Stansted és car (~50 €) però rapidíssim. Amb temps, hi ha autobusos més econòmics.

Tres dies curts, sí, però suficients per tornar amb les cames cansades, la càmera plena i la sensació d’haver viscut la ciutat de debò.

I un gràcies enorme a en Will i en Jaime, els nostres amics a Londres, per les recomanacions i els plans que van fer aquest viatge molt millor — i a en Michael i en Roger, per les seves.

— Fer & Danielle